diumenge, 9 d’agost de 2009

Ruta joves 1

Dia 7
Últim dia. Des de l'esplai esperant que ens vinguin a buscar!

Després que sortíssim cada dia mitja hora mes tard de la prevista, l'últim dia tot i entretenir-nos força anant a rentar els plata al riu, nomes hem sortit 10 minuts tard! Tot un rècord!




La caminada l'hem fet a molt bon ritme i, tot i que hi havia alguna pujada difícil no ha impedit que arribéssim a Solsona molt abans del previst!!


Hem fet una activitat d'avaluació dels companys i dels monitors en la que s'ha demostrat que aquests dies ens hem conegut força bé i que hem estat un grup molt ben avingut.

L'experiència ha estat molt bona, inoblidable i irrepetible... Esperem que l'any que ve hi hagi un grup molt més nombrós per fer-ne una experiència encara millor.

Fins aquí l'aventura dels joves 1 del curs 2008/2009.

Una abraçada!

Dia 6
Des del campament de la Ribera Salada. Amb tota la nostàlgia dels campaments...

No podem començar el dia d'avui sense explicar com va acabar ahir! Després de sopar vam estar fent sessió d'històries de por i fenòmens paranormals. Quan ens disposàvem a anar-nos-en a dormir, vam veure una llum a la casa de colònies que en principi estava deshabitada i, el cert es que ens vam espantar bastant... Per sort només era la llum d'emergència!

Ens vam ficar dins les tendes amb certa por i desconfiança, i després d'un parell d'hores de ser a dins, va començar a caure un patac d'aigua i una quantitat de llamps i trons que no es podia distingir si ja era de dia o encara era fosc.

Afortunadament, el mosso de Montpol, es va preocupar per nosaltres, ens va venir a buscar sota la pluja i ens va portar a dormir dins la rectoria, al taller de músics que hi ha muntat allà. Amb matalassos i coixins! Al final ens va sortir a compte i tot, que plogués!

Avui ens hem llevat una hora mes tard del normal i només començar a caminar els monitors ens han donat un mapa i una brúixola i ens han fet anar fent de guies fins el pont del clop.

Com no, ho hem aconseguit amb èxit i en poc més d'una hora ens hem plantat on ens havien dit.
Ens hem posat els banyadors i hem fet l'intent de començar a pujar riu amunt, però l'aigua a les 10 del matí era tant freda que cap de nosaltres ha tingut valor de seguir i hem desistit de fer l'excursió fins a aigüesjuntes.

No hem tingut cap dificultat per arribar al campament, després del rodatge que portem som capaços de gairebé tot. I la tarda l'hem dedicat a banyar-nos al toll que tant enyoràvem.



Al vespre han vingut a visitar-nos la Laura i la Teresa, que ens han portat un càmping-gas i una guitarra. Mentre fèiem una vetllada tranquil·la, el Marcel i la Laura ens han sorprès amb pizza per sopar... Que bona era!!!

La Laura i la Teresa ja han marxat i nosaltres també ens hem de retirar perquè demà ens enfrontem a la ultima etapa abans del final...

Ja us ho explicarem.

Una abraçada!!



Dia 5
Des de sota el porxo de la parroquia de montpol.

Son les 21:37 i ja hem sopat. llàstima de pluja sinó potser el lloc d'escriure seria un altre molt més interessant.

Tot i que al principi semblava del kami seria igual de difícil que lultim dia, despres tot ha estat bastant facil i amè. Les motxilles semblava k peséssin molt mes del compte degut al cansament.



El paissatge era dadmirar i ens ha causat una gran satisfaccio veure gairebe tot el recorregut de lultim dia. Les gabies del rock falcón es veien diminutes i fa just tres dies hi erem al davant.Havent dinat hem explorat el poble del montpolins, el tubofon, el testofon, el teulofon i el botellofon.



Sota la pluja, el mosso de la casa ens ha portat dexcursio a la roca de montpol. Des de dalt hem pogut contemplar tota la ruta i, literalment sens han posat els pèls de punta!!!

Els monitors, especialment el marcel volia dormir a les coves, pero ens ha fet mandra baixar i tornar a pujar fins alla dalt carregats. Aixi que hem desistit i hem plantat les tendes a baix, al costat de la casa.Ara anem a dormir pq dema ens espera una nova aventura i un nou lloc per descubrir.

Dia 4
Son les 21:15 i plou. Seguim estant a cambrils al bar. Acabem de sopar espaguetis amb tonyina i flam... Boníssims!

Avui hem passat el dia de relax a cambrils. Akest mati hem fet una activitat de buscar persones amb característiques determinades i fer-los-hi diferents preguntes. Ha estat una mica difícil trobar gent així, però al final ho hem aconseguit. Hem hagut d’espavilar-nos a demanar objectes x construir el kit de supervivència: un basto, llapis i paper, cordill, una agulla d’estendre, una ampolla de vidre i fins i tot un tall de formatge! Ja podem dir que som uns supervivents!

Després de dinar ens hem dedicat a recuperar forces: migdiada, piscina, partida de trivial, 4 xuts amb la pilota, cartes...



El sopar ha estat passat per agua, ens ha plogut xo això no ha impedit que l’equip de supervivents busquéssim un refugi on poder menjar i cuinar amb calma i tranquil·litat.Demà cap a Montpol hi falta gent. Ja us explicarem com continua la nostra aventura.



Dia 3
Des del bar del càmping.

Després d’una merescuda dutxa. (3 dies sense fer-ho. Ja tocava!)
Sona el despertador a les 7. Els monitors necessiten 5 minuts més. Els hi donem.

Hi ha una lesionada k no pot caminar i el grup s’ha de dividir. La Ingrid i la Raquel han anat a cambrils en cotxe i els altres hem començat la que seria l’etapa més dura però alhora més bonica a nivell paisatgístic.


El començament ha estat fàcil però després de travessar la cabellera el camí s’ha anat complicant per 2 motius: el desnivell i la mala indicació del GR, que ens ha fet perdre més de 15 minuts i conseqüentment, el ritme.

Hem acabat amb totes les provisions que han sobrat de l’esmorzar. Després que el marcel anunciés la última pujada i baixada, no ha estat així, hem fet una baixada més forta que la primera i després una pujada que més d’un es pensava que acabaria en paret.

A diferència dels altres dies, avui el silenci caminant i la suor han sigut els protagonistes. Ningú tenia esma per dir res amb aquells pujadors!!

Quan hem arribat a Cambrils prop de les 3 de la tarda, les intendentes ja tenien el campament muntat i el dinar casi fet. Era boníssim, però no sabríem dir si ho era de veritat o es que la gana l’ha fet exquisit.

A la tarda hem aprofitat la calor per anar a la piscina i esperar els pares de la Ingrid que malgrat la insistència de tots pq es quedés no ha volgut.

Ara esperem el sopar, nets i polits després d’una dutxa que ens ha deixat com nous.Demà serà dia de descans però no per això menys emocionant.


Dia 2
Canalda. Des de sota el porxo okupat d’una casa rural i després d’haver arreglat els pals de les tendes...

Ens hem llevat a les 7, hem fet totes les tasques i hem començat a caminar gairebé a 2d9, una mika tard però a gust.

La ruta ha començat molt bé pq era tot baixada però després ens ha costat més. Com que el grup anava dispersat els de davant teníem temps suficient x recuperar-nos mentre esperàvem als més endarrerits.

Després d’una pujada infernal hem aprofitat per fer la foto de grup a dalt de tot de la serra de Canalda. Quan el sol i la gana començaven a apretar, hem vist el dipòsit que indicava el final de la 2a etapa.



L’Arribada ha estat el més gratificant.Tot i que el menjar s’ha fet esperar ens hem atipat fins a no poder més.

La tarda ha passat sense gairebé adonar-nos-en i quan estàvem plantant i arreglant les tendes una veïna i el seu fill ens han regalat 6 tomàquets i 2 cogombres de l’hort que no hem pogut rebutjar.Ara ja tot esta a punt per sopar i anar a dormir.
Com que dema diuen els munis q serà un dia llarg val mes que ho deixem aquí.


Dia 1
Des de sota el porxo duna casa en construcció


Són les 19:55 i estem fent el sopar. Sopem a hora pq amenaça pluja, fred i vent. I després de l’arròs soso del migdia ja tenim gana (sobretot pq ens arriba oloreta a carbonara).

Hem tingut un viatge distret excepte la recta kilomètrica k no s’acabava mai. Al principi pensàvem k seria més dur i mes curt, però tot i així les butllofes i els mal de peus gairebé han estat inexistents.



L’ambient de carrer és fred però el del grup ja comença a fer caliu. De moment no hem tingut temps per avorrir-nos pq el dinar s’ha fet esperar molt tot i quedar una mica sosso. Després hem tingut una mica d’hora lliure i a les 5 hem fet la primera activitat de descoberta. Se’ns ha posat a ploure i hem pogut trobar un refugi en una casa. Els amos ens han ofert una habitació i un got de llet calenta, però no hem volgut molestar més del necessari. Amb el cobert en tenim prou per resguardar-nos de la tempesta que des de mitja tarda ens amenaça.

En general estem cansats però amb ganes de seguir descobrint el territori i descobrir-nos a nosaltres mateixos.



9 comentaris:

Anònim ha dit...

Ens alegrem que tot us vagi bé, i celebrem que hi hagi ànimes caritatives que us acullin. No sigueu sossos, poseu-hi sal...
Ànims i endavant.

Segués - Codina

Anònim ha dit...

La pujada ja s'ha acabat, penseu que cara avall tot corre. Llàstima que sigueu una menys.Gaudiu del dia de descans.

Segués- Codina

Jaume ha dit...

Ens agrada que us ho prengueu amb tanta "filosofía", "JA HEU FET EL CIM", ara avall que això no ha estat res.
Ah! Moses, cuideu aquest xicot, si no ho feu l'any que be haureu d'anar-hi soles.
Salut i força a les cames...
Jaume, Alba i Núria

Anònim ha dit...

Ànims que elmés dur ja ha passat.
Aprofiteu aquest descans per agafar forces i passar-vos-ho bé.

Selma, Josep Ton i Muntsa

Anònim ha dit...

Pobra Ingrid se n'hagut d'anar, però vosaltres no os rendiu que sinó només quedaran els monitors!!!
Força i endavant

Selma

Anònim ha dit...

Realment cada tarda us visita la pluja, no serà que canteu malament?
Ànims i endavant.

Segués-Codina

Anònim ha dit...

DONCS ENCARA SORT QUE L'ÍNGRID NO VA VOLER CONTINUAR, PERQUÈ ELS METGES ENS VAN RENYAR MOLT PER HAVER ARRIBAT EN L'ESTAT QUE ESTAVA.

CÈLIA

Anònim ha dit...

tenia raó ho so heu passat molt be i per aixó ja estic satisfeta.
he de donar gracies a la Raquel per tot el que em va dir quan estavem soles i dir-li que esta en process. però tambe als altres per els anims i les cures ingenyioses.

Anònim ha dit...

Va vinga, que ja s'acaba el camí i ja no haureu de caminar més!!!

Selma